L’impacte que provoquen les dificultats lectores en els aprenentatges escolars és indiscutible. Experts d’arreu del món investiguen sobre les causes, les manifestacions i les alternatives d’intervenció. Paral·lelament, els professionals del sistema escolar implementen diferents estratègies basades en la seva formació teòrica i en la seva experiència. Desafortunadament, existeix un forat entre la investigació i la pràctica docent (Hargreaves, 1996; Hillage, Pearson, Anderson i Tamkin, 1998; Tooley i Darby, 1998).
La investigació i la pràctica docent són complementàries i conformen una base ben sòlida per a la pràctica educativa. Per disminuir l’espai en blanc que hi ha entre elles i per garantir la qualitat de les accions i serveis professionals, l’educació ha d’adoptar un conjunt de principis, pràctiques i metodologies d’investigació que argumentin la pràctica i la política d’aquesta mateixa, és a dir, l’educació basada en l’evidència.
Existeixen dos principis per a l’educació basada en l’evidència:
El primer consisteix a fer ús del vast camp de la investigació i de la literatura en l’educació i en altres àrees per tal que les persones que estan vinculades amb el món de l’educació siguin capaces de saber com i on trobar informació argumentada, a més de poder avaluar, analitzar i fer ús de l’evidència (d’acord amb uns estàndards professionals i científics de dins el context educatiu) i poder-ne determinar el grau de rellevància d’acord amb les necessitats del context educatiu (Davies, 1999; Mesa, 2009; Rose, 2002).
El segon consisteix a establir un nivell per detectar si la informació existent és imprecisa, insuficient o qüestionable. Així doncs, les persones que treballen en el món de l’educació haurien de ser capaces de planejar, dur a terme i publicar estudis rellevants, meritosos i de qualitat que donessin peu a resoldre la insuficiència, la imprecisió o el dubte en el coneixement de temes educatius.
Font: http://www.educat.cat
No hay comentarios:
Publicar un comentario